1 m. [LC] Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. El biaix d'un mur. Hi havia un sofà posat de biaix. Una peça de roba tallada al biaix. 2 1 m. [LC] Cosa tallada de biaix, obliquament. Posar biaixos a un vestit. 2 2 [LC] haver-hi molt de biaix Haver-hi molta diferència entre dues coses. 2 3 [LC] treure els biaixos Cercar economies, estalviar. 3 1 m. [FIF] Predisposició que fa que el resultat d'una mesura s'aparti de l'esperada segons les lleis de la física o les probabilitats. Biaix d'ordenació. 3 2 m. [FIF] Mesura de la descompensació d'un conjunt d'errors. Un error compensat té un biaix nul. 4 1 m. [IMF] Forma o posició d'allò que es desvia d'una recta de referència. 4 2 [AQ] [IMF] biaix de cartabó Forma de l'extrem d'un llistó o d'una post consistent en un pla que forma un angle diedre de 45° amb els costats llargs d'aquesta peça. 4 3 [IMF] biaix buscat Biaix obligat per una necessitat constructiva.
